No vaig poder assistir a la sessió del dia 28 i com el tema que van tractar va durar dues sessions he decidit fer l’entrada dels dos dies conjuntament.
El tema d’aquestes sessions va ser el de les Necessitats Educatives Especials (NEE).El primer dia el van dedicar a, en petits grups, escriure un cas sobre un alumne amb NEE i desprès s’havien d’intercanviar els papers per què un altre grup proposes activitats per a fer amb el cas que els companys havien pensat.
Alguns dels casos que van sortir van ser per exemple el d’un nen amb hiperactivitat. El grup que havia de pensar l’activitat va proposar que faria una competició de matemàtiques per treballar el tema de les fraccions. Arrel d’això va sorgir un tema de si creiem que era convenient per un nen amb hiperactivitat presentar una activitat que fos una competició. Vam acabar concloent que no era una activitat adequada sinó que podria ser millor proposar una tasca que no premies la rapidesa.
Un altre cas que vam comentar va ser el d’un nen marroquí que arribava a l’escola i patia un desconeixement total de la llengua. El grup que havia de pensar l’activitat va proposar un treball grupal on el nen nouvingut havia d’explicar als seus companys coses del Marroc. El Martí, ens va dir que potser era una activitat massa agosarada i difícil de dur a terme, tenint en compte que el problema del nen era el desconeixement de la llengua. Per tant aquesta activitat el podria fer sentir malament ja que no tindria eines per a explicar aquest informació i es podria sentir alhora intimidat pels companys ja que no els coneix prou.
Si hagués estat a classe aquell dia hagués proposat el cas d’un nen amb Síndrome de Tourette ja que treballo amb un nen que el té i penso que tot i no ser molt comú també l’hem de conèixer i saber tractar.
El Síndrome de Tourette és un trastorn neurològic obsessiu – compulsiu que provoca tics i dèficit d’atenció. Per tant un persona que el pateix pot presentar problemes per concentrar-se i es distreu fàcilment alhora que pot presentar trastorns en el desenvolupament de l’aprenentatge i l’escriptura i la lectura, això degut també al fet de voler controlar els seus tics i per tant perdre al concentració en la tasca que realitzen.
Un nen amb Síndrome de Tourette necessita un recolzament escolar específic i penso que no sempre el reben. Crec que s’ha de tenir en compte tots els àmbit que aquest síndrome afecta i no pensar que només són tics, per tal d’entendre la situació i ajudar al nen a millorar el seu desenvolupament i a adquirir les competències bàsiques per aquest.
Us deixo un enllaç d’un vídeo del programa Redes on podem veure exemples de nens que ens parlen de la seva malaltia,com és viure amb ella i com se senten. És un vídeo realment interessant per conèixer la realitat d’aquests nens i entendre’ls.
El tema d’aquestes sessions va ser el de les Necessitats Educatives Especials (NEE).El primer dia el van dedicar a, en petits grups, escriure un cas sobre un alumne amb NEE i desprès s’havien d’intercanviar els papers per què un altre grup proposes activitats per a fer amb el cas que els companys havien pensat.
Alguns dels casos que van sortir van ser per exemple el d’un nen amb hiperactivitat. El grup que havia de pensar l’activitat va proposar que faria una competició de matemàtiques per treballar el tema de les fraccions. Arrel d’això va sorgir un tema de si creiem que era convenient per un nen amb hiperactivitat presentar una activitat que fos una competició. Vam acabar concloent que no era una activitat adequada sinó que podria ser millor proposar una tasca que no premies la rapidesa.
Un altre cas que vam comentar va ser el d’un nen marroquí que arribava a l’escola i patia un desconeixement total de la llengua. El grup que havia de pensar l’activitat va proposar un treball grupal on el nen nouvingut havia d’explicar als seus companys coses del Marroc. El Martí, ens va dir que potser era una activitat massa agosarada i difícil de dur a terme, tenint en compte que el problema del nen era el desconeixement de la llengua. Per tant aquesta activitat el podria fer sentir malament ja que no tindria eines per a explicar aquest informació i es podria sentir alhora intimidat pels companys ja que no els coneix prou.
Si hagués estat a classe aquell dia hagués proposat el cas d’un nen amb Síndrome de Tourette ja que treballo amb un nen que el té i penso que tot i no ser molt comú també l’hem de conèixer i saber tractar.
El Síndrome de Tourette és un trastorn neurològic obsessiu – compulsiu que provoca tics i dèficit d’atenció. Per tant un persona que el pateix pot presentar problemes per concentrar-se i es distreu fàcilment alhora que pot presentar trastorns en el desenvolupament de l’aprenentatge i l’escriptura i la lectura, això degut també al fet de voler controlar els seus tics i per tant perdre al concentració en la tasca que realitzen.
Un nen amb Síndrome de Tourette necessita un recolzament escolar específic i penso que no sempre el reben. Crec que s’ha de tenir en compte tots els àmbit que aquest síndrome afecta i no pensar que només són tics, per tal d’entendre la situació i ajudar al nen a millorar el seu desenvolupament i a adquirir les competències bàsiques per aquest.
Us deixo un enllaç d’un vídeo del programa Redes on podem veure exemples de nens que ens parlen de la seva malaltia,com és viure amb ella i com se senten. És un vídeo realment interessant per conèixer la realitat d’aquests nens i entendre’ls.
El segon dia de classe seguint amb la temàtica de les NEE, vam analitzar més casos proposats pels grups i vam parlar dels serveis i recursos que els professors tenen al seu abast com a suport per a tractar i detectar casos de nens amb NEE.
Vam parlar exactament dels EAP que són equips d’assessorament pedagògic que donen suport al professorat i al centre educatiu en la resposta a la diversitat de l’alumnat i en relació als alumnes que presenten necessitats educatives especials, així com a les seves famílies. L’accés a aquest serveis s’inicia amb la demanda del centre educatiu. Els EAP són els que fan el dictamen d’un nen ( la resolució oficial que reconeix una necessitat educativa especial dels alumnes), com a molt pot haver-hi dos dictàmens per classe.
Per acabar vam mirar què diu la LEC sobre els alumnes amb NEE, aquí us poso l’article que en parla:
ARTICLE 81. CRITERIS D'ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA DELS CENTRES PER A L'ATENCIÓ DELS ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECÍFIQUES
1. L'atenció educativa de tots els alumnes es regeix pel principi d'escola inclusiva
2. Els projectes educatius dels centres han de considerar els elements curriculars, metodològics i organitzatius per a la participació de tots els alumnes en els entorns escolars ordinaris, independentment de llurs condicions i capacitats.
3. S'entén per alumnes amb necessitats educatives específiques:
o a) Els alumnes que tenen necessitats educatives especials, que són els afectats per discapacitats físiques, psíquiques o sensorials, els que manifesten trastorns greus de personalitat o de conducta o els que pateixen malalties degeneratives greus.
o b) Els alumnes amb necessitats educatives específiques derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu o derivades de situacions socioeconòmiques especialment desfavorides.
4. Amb relació als alumnes amb necessitats educatives especials, s'ha de garantir, prèviament a llur escolarització, l'avaluació inicial d'aquestes necessitats, l'elaboració d'un pla personalitzat i l'assessorament a cada família directament afectada. Aquests alumnes, un cop avaluades llurs necessitats educatives i els suports disponibles, si es considera que no poden ésser atesos en centres ordinaris, s'han d'escolaritzar en centres d'educació especial. Aquests centres poden desenvolupar els serveis i programes de suport a l'escolarització d'alumnes amb discapacitats als centres ordinaris que el Departament determini.
5. Amb relació als alumnes d'incorporació tardana amb necessitats educatives específiques, l'Administració educativa ha d'establir i facilitar als centres recursos i mesures d'avaluació del coneixement de les llengües oficials o de les competències bàsiques instrumentals, i també mesures d'acollida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario