Reflexió final

En aquesta última entrada m’agradaria donar una visió global del què ha estat aquesta assignatura i per a què m’ha servit.
Penso que ha estat una assignatura molt complerta que ens ha ensenyat, per mitjà de la pràctica, moltes de les coses que hem de saber com a futurs mestres. Tots els continguts que hem treballat a classe han estat adequats i ens han resultat interessants, però el què més m’ha agradat ha estat la metodologia que hem seguit per treballar-los. Cada dia arribava a classe i no sabia amb què ens sorprendria el Martí, penso que ha sabut despertar el nostre interès i l’ha mantingut al llarg del curs, i això que teníem la classe a les 8:30h del matí. A través de dinàmiques de grup, classes pràctiques, classes a l’aula d’informàtica... hem anat avançant i mica en mica ampliant els nostres coneixements i fent més rics els debats que fèiem a classe.
Crec que tots hem après alguna cosa i sobretot el què més m’ha ajudat a interioritzar tot el què anàvem fent a classe ha estat redactar el blog. Estic contenta d’haver seguit el consell del Martí de fer la carpeta d’aprenentatge en format blog perquè m’ha servit també per aprendre noves tecnologies.

Sessió 20-21: 31-05-2010 i 2-06-2010

Les dues últimes sessions de l’assignatura les hem dedicat a fer les exposicions de l’anàlisi d’una situació educativa que hem realitzat en petits grups. El treball consistia en anar a visitar una escola i analitzar el seu funcionament i alguns aspectes com: la distribució de l’alumnat a la classe, la distribució de les àrees a l’horari, el criteri per a la tria de llibres de text, la coordinació entre el professorat, les aules, els recursos, la metodologia, pràctiques innovadores...Desprès tota aquesta informació la redactaríem en una wiki, per tal de realitzar el treball d’una manera dinàmica i diferent i per a què féssim ús de les noves tecnologies.
A partir de les exposicions dels altres grups m’he adonat de la diversitat d’escoles que hi ha i de com es gestionen aquestes, depenent dels seus recursos. També hem pogut observar que cada professor té la seva pròpia metodologia i un punt que em va semblar interessant va ser el què va comentar un grup que va dir que la mestra a la que havien entrevistat els hi havia mencionat que quan sorgia un conflicte a l’hora del pati es dedicaven els 5-10 minuts de l’hora següent per resoldre el conflicte i parlar sobre el què havia passat. Penso que és molt important dedicar petites estones a què els nens aprenguin a resoldre conflictes i a parlar-ne, crec que millora el funcionament de la classe i dona eines de mediació als nens que els hi serviran en moltes situacions de la seva vida.
M’agradaria destacar també que arrel de les exposicions vaig conèixer que són els CAEP,a classe concretament vam veure els exemples del: Collaso i Gil i del Milà i Fontanals.
Els CAEP són centres d’atenció educativa preferent. Són centres situats en entorns socials i econòmics desfavorits que per aquesta raó imparteixen ensenyaments a un nombre elevat d’alumnes que tenen dificultats per assolir els objectius generals a causa de les seves condicions socials i culturals. Són centres que tenen autorització per mantenir grups d’alumnes amb una ràtio inferior i que compten amb més recursos humans que els hi ha de permetre l’aplicació de mesures metodològiques i organitzatives per atendre la diversitat del seu alumnat.

Com a conclusió m’agradaria dir que les exposicions han estat molt bé i ens han sigut útils per conèixer la diversitat d’escoles que hi ha, però penso que hi ha hagut grups que s’han basat massa en mostrar-nos les instal•lacions de l’escola i els seus recursos i poc la seva línia pedagògica i la metodologia que utilitzen els professors.
Aquí us deixo l’enllaç de la wiki que he realitzat amb el meu grup:

http://pdaaad.wikispaces.com/Grup+5-1

Sessió 19: 19-05-2010

En la sessió d’aquest dia vam corregir les graelles d’avaluació que havíem realitzat l’anterior dia de classe. Per grups havíem confeccionat una graella amb els ítems d’avaluació que creiem més convenients. Vam poder contrastar els diferents tipus de graelles que havíem fet i veure que era molt subjectiu. Cada professor té els seus propis criteris així que no podem dir que una graella serveix i una altra no, sinó que dependrà del què volem avaluar. Però s’ha d’intentar unificar els criteris entre els professors d’un mateix nivell per tal de ser el més objectius possibles. Alguns dels criteris que vam proposar van ser:

1. Mai / A vegades/ Sempre
2. Insuficient /Suficient / Bé/ Notable/ Excel•lent
3. Ha assolit els objectius /No ha assolit els objectius
4. Cal continuar incidint en aquest aprenentatge / Ha millorat en el transcurs de l’activitat, però cal reforçar aquest aprenentatge/ En el transcurs de l’activitat ha mostrat haver assolit l’aprenentatge.

Per altra banda i en relació amb l’avaluació, durant aquesta sessió també vam parlar de les proves de les competències bàsiques que es fan a 6è de Primària. Us deixo la informació que he extret de la pàgina del gencat i que ens explica què són aquestes proves i amb quina finalitat es duen a terme:

“El Departament d'Educació durà a terme una prova d'avaluació externa a l'alumnat de sisè curs d'educació primària en finalitzar el curs 2009-2010. Aquesta prova es basarà en les competències bàsiques lingüístiques i matemàtiques que cal haver assolit en acabar aquesta etapa educativa. El resultat de la prova no tindrà efecte ni en l'avaluació final de l'alumnat ni en les decisions de pas de curs.

Amb aquesta prova, el Departament i cada centre d'educació primària podrà disposar d'informació acurada sobre la marxa de tot l'alumnat en un moment clau de la seva escolaritat segons un instrument de mesura homogeni. La prova ha de servir també perquè cada centre pugui corregir els punts febles i potenciar els punts forts a partir de la major autonomia que permet la Llei d'educació de Catalunya. L'objectiu final és millorar els resultats de l'alumnat i afavorir-ne el pas a l'educació secundària.

Aquesta és una nova actuació en el camp de l'avaluació educativa que fa clarament un pas endavant en l'avaluació dels resultats de l'educació en una etapa educativa fonamental per a l'itinerari formatiu de l'alumnat i que ha d'esdevenir una eina útil per a l'avaluació formativa dels centres i del conjunt del sistema educatiu.

L'avaluació de sisè d'educació primària:

- És una avaluació externa de caràcter formatiu i orientador.
- Mesura el grau d'assoliment de competències bàsiques en acabar l'educació primària.
- Facilita informació als centres dels punts forts i febles en l'adquisició de les competències bàsiques de l'alumnat.
- Constitueix un instrument per a la millora dels resultats de l'alumnat.
- Afavoreix la transició de l'educació primària a l'educació secundària obligatòria.
- Permet disposar d'informació sobre el sistema educatiu català.


La prova del 2010 avalua:

- La competència lingüística en llengua catalana
- La competència lingüística en llengua castellana
- La competència lingüística en llengua estrangera (anglès i francès)
- La competència lingüística en aranès (Vall d'Aran)
- La competència matemàtica”
Desprès vam estar analitzant els resultats de les proves de l’any passat i vam poder extreure què els alumnes amb nivell socioeconòmic més baix són els que presentaven uns resultats més baixos, amb més dificultats.
Us deixo l’enllaç on podeu consultar més informació sobre aquestes proves que penso que és interessant ja que ens dona molta informació per tal de poder millorar l’actuació docent i el currículum.

http://www20.gencat.cat/portal/site/Educacio/menuitem.d9cf94acff010a2b74f751dab0c0e1a0/?vgnextoid=82aaefd238aef110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=82aaefd238aef110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

Sessió 18: 17-05-2010

La classe d’avui l’hem començat posant en comú les activitats d’avaluació que havíem pensat pels alumnes,en l’anterior sessió. Les activitats que van sortir per a fer durant l’avaluació incial són aquestes:
- Fitxes per completar per saber què saben sobre els conceptes que treballarem.
- Debat amb preguntes obertes per introduir el tema.
- Seure en rotllana per a fer preguntes i recollir els coneixements previs dels alumnes.
- Posar un vídeo i fer preguntes abans i desprès de veure el vídeo.
- Jocs per introduir temes.
Per l’avaluació formativa vam proposar el següent:
- Deures i activitats per fer a classe al llarg de la seqüència didàctica.
- Activitats corregides pels altres companys.
- Registre d’anotacions del què han après del tema.
- Treball cooperatiu.
Finalment per a l’avaluació sumativa van sortir les següents activitats:
- Examen
- Exposició oral del tema treballat per part dels alumnes.
- Autoavaluació a partir de graelles.
- Fer un vídeo recopilant tota la informació. ( vam debatre sobre aquesta activitat i vam concloure que farien falta molts recursos materials i temporals)
- Realitzar algun joc tipus Trivial.
- Que els alumnes proposessin les preguntes per l’examen final.

La classe va resultar interessant perquè vam poder veure les diferents activitats que podem dur a terme per a avaluar els alumnes i també perquè es va generar un debat ja que hi havia gent de la classe que pensava que només es pot saber el què sap un alumne i les competències que ha assolit, mitjançant un examen. Penso que això no és així, que avui en dia tenim molts recursos i podem fer moltes activitats per veure si un alumne ha assolit els objectius.

En aquesta sessió també vam analitzar una enquesta que s’havia realitzat a un grup d’estudiants, professors, mestresses de casa, jubilats, empresaris... i què demanava que triessin els 5 elements imprescindibles per a viure i treballar en una societat. Els resultats van deixar veure que cap dels primers ítems que sortien com a més votats en l’enquesta tenia relació amb el Currículum plantejat per a l’etapa d’Educació Primària i ens vam preguntar si hauríem de tenir en compte les competències de les que parlava l’enquesta per a la confecció del Currículum.
Us deixo l’enllaç de la pàgina on podeu consultar aquesta enquesta i els seus resultats a partir dels seus newsletters:

http://www.catenaria.cl/news.php

Sessió 17: 12-05-2010

En la sessió d’avui hem seguit parlant del tema de l’avaluació i com han de ser les activitats avaluatives. El que ens ha deixat molt clar el Martí és que l’avaluació ha de ser objectiva, que no podem tenir en compte el comportament d’un alumne quan corregim la seva prova escrita ja que això ens pot condicionar. Per tant hem d’establir uns criteris d’avaluació que facin referència als conceptes, als procediments i a l’actitud.
També hem comentat que els criteris d’avaluació han de ser clars ja que a vegades no concorda el què volem avaluar amb el què demanem, i què hem de transmetre aquests criteris als alumnes per a què sàpiguen què és el més important i puguin planificar-se.
El Currículum d’Educació Primària ens diu que: “ l’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat ha de ser contínua i global, amb observació sistemática de l’adquisició dels continguts educatius i amb una visió globalitzada del procés d’aprenentatge al llarg de l’etapa centrada en el desenvolupament i consolidació de les competències bàsiques.
La finalitat de l’avaluació és identificar les necessitats educatives de cada alumne/a. Cal tenir en compte especialment el progrés de l’alumnat en el conjunt d’àrees del currículum.
El professorat ha d’avaluar tant els aprenentatges de l’alumnat, el treball fet a classe i l’interès i l’esforç per progressar com els processos d’ensenyament emprats i la pròpia pràctica docent. Les famílies o tutors legals han de conèixer la situació acadèmica de l’alumnat i les decisions relatives al procés seguit per aquest, així com el seu progrés educatiu.
Si el progrés de l’infant no és l’adequat, cal establir mesures de reforç per facilitar-li l’adquisició dels aprenentatges bàsics i imprescindibles per poder seguir el procés educatiu.
En finalitzar cada cicle, i com a conseqüència del procés d’avaluació, l’equip docent ha de prendre les decisions corresponents sobre el pas de cicle de l’alumnat.”

Després de parlar i clarificar conceptes sobre l’avaluació, el Martí ens va demanar, que per grups, penséssim sobre activitats per a l’avaluació incial, la sumativa i la formativa que trobéssim interessants per a dur a terme a la classe.

Sessió 16: 10-05-2010

La classe d’avui l’hem començat d’una manera diferent. El Martí ens ha proposat fer una dinàmica de grups per iniciar un tema nou. La dinàmica que hem dut a terme s’anomena Phillips 66,es tracta de dividir el grup gran en grups de 6 persones per discutir un tema durant 6 minuts i arribar a una conclusió. És una tècnica que es basa en l’organització grupal per elaborar i intercanviar informació mitjançant una gestió eficaç del temps. És una tècnica que es pot utilitzar tant amb adults com amb nens.
Nosaltres vam adaptar aquesta dinàmica i vam fer un “Phillips 57”, en grups de 5 persones vam discutir un tema durant 7 minuts. Cada membre del grup tenia un rol, el secretari que prenia notes, el coordinador del temps, l’espia que podia mirar la teoria i aportar coneixements i el portaveu. El tema que vam treballar va ser l’avaluació, exactament perquè serveix l’avaluació a l’Educació Primària, les seves característiques, com ha de ser i què ha de tenir.
Les idees que van sorgir sobre l’avaluació desprès de realitzar aquesta pràctica i posar en comú les idees de tots els grups, van ser les que detallo a continuació:
- Ha de servir per veure si els alumnes han assolit els objectius i competències plantejades a l’inici del curs.
- Ha de ser continua, formativa, sumativa i objectiva.
- Ha de ser una eina que ajudi al professorat a avaluar la seva pròpia tasca.
- Ha de ser individual i grupal.
- Ha d’atendre a la diversitat del grup classe.
- Ha de ser visible per al grup, per tal que l’alumnat conegui el què s’avaluarà.
Va ser una activitat per a recollir els nostres coneixements previs sobre el tema de l’avaluació abans d’iniciar-nos en la teoria, per saber les idees que tenim sobre l’avaluació i resoldre dubtes.

Sessió 15: 5-05-2010

En aquesta classe vam reprendre el tema de les NEE i vam començar fent un llistat dels tipus de diversitat que ens podiem trobar en una classe i un llistat dels suports que el professorat té al seu abast.
TIPUS DE DIVERSITAT:
- Síndrome de Down
- TDAH
- Autisme
- Dislèxia
- NSCD (necessitats socials altament desfavorides)
- Discapacitats auditives
- Discapacitats motrius
- Discapacitats físiques
- Discapacitats cognitive
- Discapacitats visuals
- Trastorns de personalitat
- Nouvinguts
- Retard maduratiu
- Altes capacitats

El serveis educatius que el professorat i els centres educatius tenen al seu abast són els següents:
Els EAP, els quals ja hem citat, els CRP que són centres de recursos pedagògics que donen suport a l’activitat pedagògica del centre i a la tasca docent del professorat. També trobem els ELIC que són equips d’assessorament en llengua i cohesió social. Aquests tres són serveis educatius de zona que actuen de manera integrada.
Per altra banda trobem els serveis educatius específics que donen suport a l’activitat pedagògica del centres en la seva actuació amb l’alumnat amb discapacitats especifiques que interfereixen en el seu desenvolupament personal, social i curricular. Els serveis són els següents: CREDA, per a l’alumnat amb greus trastorns d’audició, llenguatge i/o comunicació, CREDV, en col•laboració amb l’ONCE, per a l’alumnat amb ceguesa o greus trastorns de la visió, SEEM, per a l’alumnat amb greus trastorns motrius i d’accessibilitat i SEETDiC per a l’alumnat amb trastorns generalitzats del desenvolupament i la conducta.
També us adjunto un article de la Llei d’Educació on parla d’aquests serveis socials que els centres educatius tenen com a recurs.

ARTICLE 86. SERVEIS EDUCATIUS
1. El Departament, per mitjà de l'oferta de serveis educatius, ha de proporcionar suport i assessorament presencial i telemàtic als centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya, a llur professorat i a llurs alumnes i famílies.
2. El Departament ha de regular l'estructura i el funcionament dels serveis educatius que depenen orgànicament i funcionalment de l'Administració educativa de la Generalitat, que són integrats per funcionaris docents especialitzats i, si escau, per professionals de suport a la docència.
3. Són funcions dels serveis educatius, d'acord amb el que en cada cas es determini per norma reglamentària:
o a) Donar suport a l'activitat educativa, per mitjà de l'assessorament psicopedagògic als centres, al professorat, als alumnes i a les famílies.
o b) Orientar sobre el procés d'escolarització les famílies dels alumnes amb necessitats educatives específiques, dels alumnes amb trastorns d'aprenentatge o comunicació relacionats amb l'aprenentatge escolar i dels alumnes amb altes capacitats.
o c) Atendre especialment les situacions en què l'escolarització dels alumnes nouvinguts o amb risc d'exclusió social té implicacions en l'àmbit de la integració lingüística.
o d) Facilitar l'accés dels centres i del professorat als recursos educatius, i facilitar-los serveis didàctics de suport a la docència.
o e) Vehicular i facilitar la formació permanent del professorat i dels professionals d'atenció educativa.
o f) Col.laborar amb els centres en la innovació educativa.
o g) Col.laborar amb els centres en activitats orientades al coneixement del patrimoni natural, del patrimoni social i dels espais singulars de Catalunya.
o h) Donar suport als centres en la dinamització de llurs projectes d'innovació educativa, en l'intercanvi d'experiències i bones pràctiques educatives i, molt especialment, en la formulació del projecte educatiu.
o i) Complir les altres funcions de caràcter especialitzat que s'estableixin per reglament.
4. 4. Els serveis educatius han d'actuar en l'àmbit de llur zona educativa, sens perjudici que els serveis de caràcter especialitzat o singular puguin actuar més enllà de la seva pròpia zona. Els Camps d'Aprenentatge ofereixen serveis didàctics de suport a la docència.
5. El Departament pot establir acords amb altres entitats per a prestar serveis educatius específics i serveis didàctics de suport a la docència, d'acord amb el que el Govern determini per reglament.

Penso que tota aquesta informació que hem recollit durant aquestes tres sessions ens serà molt útil per a la meva futura tasca i per altra banda m’ha semblat un tema molt interessant que encara no havíem treballat en cap assignatura.

Sessió 14: 28-04-2010 i 3-05-2010

No vaig poder assistir a la sessió del dia 28 i com el tema que van tractar va durar dues sessions he decidit fer l’entrada dels dos dies conjuntament.
El tema d’aquestes sessions va ser el de les Necessitats Educatives Especials (NEE).El primer dia el van dedicar a, en petits grups, escriure un cas sobre un alumne amb NEE i desprès s’havien d’intercanviar els papers per què un altre grup proposes activitats per a fer amb el cas que els companys havien pensat.
Alguns dels casos que van sortir van ser per exemple el d’un nen amb hiperactivitat. El grup que havia de pensar l’activitat va proposar que faria una competició de matemàtiques per treballar el tema de les fraccions. Arrel d’això va sorgir un tema de si creiem que era convenient per un nen amb hiperactivitat presentar una activitat que fos una competició. Vam acabar concloent que no era una activitat adequada sinó que podria ser millor proposar una tasca que no premies la rapidesa.
Un altre cas que vam comentar va ser el d’un nen marroquí que arribava a l’escola i patia un desconeixement total de la llengua. El grup que havia de pensar l’activitat va proposar un treball grupal on el nen nouvingut havia d’explicar als seus companys coses del Marroc. El Martí, ens va dir que potser era una activitat massa agosarada i difícil de dur a terme, tenint en compte que el problema del nen era el desconeixement de la llengua. Per tant aquesta activitat el podria fer sentir malament ja que no tindria eines per a explicar aquest informació i es podria sentir alhora intimidat pels companys ja que no els coneix prou.
Si hagués estat a classe aquell dia hagués proposat el cas d’un nen amb Síndrome de Tourette ja que treballo amb un nen que el té i penso que tot i no ser molt comú també l’hem de conèixer i saber tractar.
El Síndrome de Tourette és un trastorn neurològic obsessiu – compulsiu que provoca tics i dèficit d’atenció. Per tant un persona que el pateix pot presentar problemes per concentrar-se i es distreu fàcilment alhora que pot presentar trastorns en el desenvolupament de l’aprenentatge i l’escriptura i la lectura, això degut també al fet de voler controlar els seus tics i per tant perdre al concentració en la tasca que realitzen.
Un nen amb Síndrome de Tourette necessita un recolzament escolar específic i penso que no sempre el reben. Crec que s’ha de tenir en compte tots els àmbit que aquest síndrome afecta i no pensar que només són tics, per tal d’entendre la situació i ajudar al nen a millorar el seu desenvolupament i a adquirir les competències bàsiques per aquest.
Us deixo un enllaç d’un vídeo del programa Redes on podem veure exemples de nens que ens parlen de la seva malaltia,com és viure amb ella i com se senten. És un vídeo realment interessant per conèixer la realitat d’aquests nens i entendre’ls.

“Tengo el Síndrome de Tourette”
http://www.youtube.com/watch?v=f4zSwFnWNxo

El segon dia de classe seguint amb la temàtica de les NEE, vam analitzar més casos proposats pels grups i vam parlar dels serveis i recursos que els professors tenen al seu abast com a suport per a tractar i detectar casos de nens amb NEE.
Vam parlar exactament dels EAP que són equips d’assessorament pedagògic que donen suport al professorat i al centre educatiu en la resposta a la diversitat de l’alumnat i en relació als alumnes que presenten necessitats educatives especials, així com a les seves famílies. L’accés a aquest serveis s’inicia amb la demanda del centre educatiu. Els EAP són els que fan el dictamen d’un nen ( la resolució oficial que reconeix una necessitat educativa especial dels alumnes), com a molt pot haver-hi dos dictàmens per classe.
Per acabar vam mirar què diu la LEC sobre els alumnes amb NEE, aquí us poso l’article que en parla:
ARTICLE 81. CRITERIS D'ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA DELS CENTRES PER A L'ATENCIÓ DELS ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECÍFIQUES
1. L'atenció educativa de tots els alumnes es regeix pel principi d'escola inclusiva
2. Els projectes educatius dels centres han de considerar els elements curriculars, metodològics i organitzatius per a la participació de tots els alumnes en els entorns escolars ordinaris, independentment de llurs condicions i capacitats.
3. S'entén per alumnes amb necessitats educatives específiques:
o a) Els alumnes que tenen necessitats educatives especials, que són els afectats per discapacitats físiques, psíquiques o sensorials, els que manifesten trastorns greus de personalitat o de conducta o els que pateixen malalties degeneratives greus.
o b) Els alumnes amb necessitats educatives específiques derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu o derivades de situacions socioeconòmiques especialment desfavorides.
4. Amb relació als alumnes amb necessitats educatives especials, s'ha de garantir, prèviament a llur escolarització, l'avaluació inicial d'aquestes necessitats, l'elaboració d'un pla personalitzat i l'assessorament a cada família directament afectada. Aquests alumnes, un cop avaluades llurs necessitats educatives i els suports disponibles, si es considera que no poden ésser atesos en centres ordinaris, s'han d'escolaritzar en centres d'educació especial. Aquests centres poden desenvolupar els serveis i programes de suport a l'escolarització d'alumnes amb discapacitats als centres ordinaris que el Departament determini.
5. Amb relació als alumnes d'incorporació tardana amb necessitats educatives específiques, l'Administració educativa ha d'establir i facilitar als centres recursos i mesures d'avaluació del coneixement de les llengües oficials o de les competències bàsiques instrumentals, i també mesures d'acollida.

Sessió 13: 26-04-2010

Avui hem canviat d’aula i hem anat a l’aula d’informàtica per a realitzar una sessió diferent. L’objectiu d’avui ha estat conèixer alguns recursos TIC molt útils per als professors, més concretament hem treballat sobre:
- JCLIC
- Hotpotatoes
- Webquest
- Caceres del tresor
Us detallaré el tema de les webquest i les caceres del tresor ja que no ho havia sentit anomenar mai i m’han semblat dos eines molt interessants per a utilitzar.
Les webquest són un tipus d’activitat didàctica que consisteix en una investigació guiada, amb recursos procedents d’internet. Es tracta d’una tasca factible i atractiva pels nens. Mentre els alumnes treballin en una webquest l’objectiu serà el de treballar amb la informació: analitzant-la, sintetitzant-la, comprenent-la, creant-ne de nova, publicar-la i compartir-la, per això una webquest ha de ser quelcom més que respondre un seguit de preguntes. Les webquest tenen una estructura fàcil d’identificat si les busquem per internet, ja que molts professors les pengen per tal de compartir-les amb altres professionals, consten d’una introaducció, una descripció de la tasca, el procés per portar-la a terme, l’avaluació i una conclusió. Les webquest permeten el desenvolupament d’habilitats de tractament de la informació i el desenvolupament de competències relacionades amb la societat de la informació.
Us deixo la pàgina de la comunitat Catalana de webquest i un directori de webquests:
http://www.webquest.cat/


http://webquest.xtec.cat/



Les caceres del tresor són un recurs educatiu que permet desenvolupar un tema concret utilitzant les TIC. És un recurs pedagògic que activa l’interès dels alumnes i permet alhora treballar els continguts d’una manera diferent i respectant els ritmes d’aprenentatge dels alumnes. Consisteix en fer preguntes sobre un tema en concret que ajudin als nens a descobrir la gran pregunta de la cacera, donant als nens els recursos d’internet on poden trobar les solucions i a partir d’aquestes esbrinar la gran pregunta.
Us deixo l’enllaç d’una pàgina d’internet on podeu trobar les caceres classificades segons el cicle i la temàtica.
http://webquest.xtec.cat/WebCaceres/index1.htm


L’activitat d’avui i la posterior recerca d’informació sobre aquests m’ha semblat molt interessant i penso que m’ha donat eines molt útils per a la meva futura tasca.

Sessió 12: 21-04-2010

En la sessió d’avui el Martí ens ha intercanviat les unitats didàctiques que havíem realitzat en la última classe per tal què per grups analitzéssim les que havien fet els nostres companys i destaquéssim punts positius i aspectes a millorar. Bé, desprès de realitzar aquesta activitat m’he adonat que la nostra unitat tenia algunes mancances com per exemple que no havíem justificat el tema que treballaríem. Penso que la justificació és tant important pels mestres com pels alumnes. Se’ls hi ha d’explicar als nens perquè ensenyem certs continguts i no d’altres, han de saber perquè treballen unes coses i sobretot què entenguin la seva funcionalitat. Per altra banda tampoc havíem aclarit gaire el punt de la temporització, no vam posar el número de sessions que treballaríem per tant es feia una mica difícil preveure la metodologia i el número d’activitats que duríem a terme si no sabíem quan temps duraria la unitat. També ens van comentar que havíem posat uns objectius massa generals, hauríem d’haver buscat informació sobre el temari dels fongs i posar uns objectius més específics ja que nosaltres els vam extreure del Currículum de primària de l’àrea de coneixement del medi natural, social i cultural. Ens van dir però, que els criteris d’avaluació que havíem posat els hi havien semblat molts complerts.

Desprès d’això el Martí ens va dir que amb els mateixos grups que havíem confeccionat la unitat didàctica, l’ampliéssim i busquéssim més informació per a completar-la. Així que partint de la base que ja teníem feta vam seguir treballant per a fer una unitat didàctica completa, amb la possibilitat d’incloure recursos TIC relacionats amb els fongs que la convertissin en una unitat més dinàmica i atractiva pels nens.

Sessió 11: 19-04-2010

Avui hem dedicat tota la sessió a realitzar una unitat didàctica partint d’un article del dossier de lectures i fent servir com a base el Currículum. El nostre grup ha escollit fer una unitat didàctica dels Fongs. La informació l’hem extret d’un article de l’escola Rellinars, una escola rural, que va treballar aquest projecte.
Abans d’explicar-vos el que contenia la nostra unitat didàctica m’agradaria parlar una mica sobre l’escola rural ja que no en conec cap i el tema em sembla interessant. Així que us deixo un informació que he extret d’internet:

http://erural.pangea.org/informacions/escola%20rural%20un%20model%20d%20escola.htm

“L’Escola Rural és una Escola pública amb uns trets específics diferents respecte les escoles (dites ordinàries) que la fan ser un MODEL D’ESCOLA DIFERENT. Aquests trets diferencials es podrien resumir en:
Interacció entre alumnes de diferents nivells, cursos i edats i entre mestre/a i alumnes. Agrupaments flexibles i enriquiment, en una doble vessant ja que es dóna a l’Escola per la diferència de nivells i a la ZER amb la trobada amb companys del mateix cicle.
Atenció individual, mètodes de treball propers i “a la mida” de nens/es i Atenció a la diversitat que permet respectar els ritmes de treball, de maduració i d’aprenentatge de cada alumne/a. Principi de la Reforma que és una propietat intrínseca a l’ER. doncs s’hi duen a terme actuacions que fora de l’àmbit de l’ER. semblarien innovadores però que en l’ER. ens les trobem al davant, les potenciem i constatem que milloren la qualitat d’ensenyament.
Flexibilitat. Una manera de treballar lliure dins una organització general més pautada. (Flexibilitat d’horaris, de currículum, de materials, de recursos, d’agrupaments, de tasques, d’activitats, d’espais,...) els nens i nens de diferents edats, interessos i necessitats conviuen i aprenen en un espai organitzat de manera heterogènia i flexible, de manera que permeti arribar a tots i cadascun dels nens i nenes.
Metodologia que potencia l’autonomia, la responsabilitat i els hàbits de treball (plans de treball, projectes, assemblees, conferències, desdoblaments de grups, treball individual, per parelles, en petit grup, en gran grup,....) i la globalització dels continguts curriculars i la seva adequació plena a l’entorn i realitat propera.
Habilitats i capacitats bàsiques treballades i desenvolupades en el propi fer de l’ER., en la pròpia metodologia intrínseca i constant, prova d’això són els bons resultats que els alumnes de les escoles rurals han obtingut en les proves de capacitats bàsiques que el departament d’Ensenyament ha dut a terme.
L’Escola Rural, l’Escola de les tres “p”: petita, de poble i pública, és una Escola arrelada al territori, que dóna vida al municipi, que a vegades n’és el pal de paller i/o dinamitzadora d’una part de la vida que el poble genera, que aglutina activitats, persones i que és motiu de trobada. Un poble sense Escola és un poble solitari que desemboca, en la majoria de vegades, al seu abandonament per part dels seus habitants.
Aquest model d’Escola, ajuda i contribueix a l’equilibri territorial del país, encara tant llunyà del model òptim (com a factor social és vàlid el seu paper, però sense una decidida política territorial de reequilibri ni l’Escola ni el poble en si, hi té massa a dir).
Aquest model d’Escola que cal mantenir, cuidar, potenciar i mimar, amb un reconeixement i un criteri generós per tot el que representa i el que suposa pel manteniment demogràfic d’aquestes zones determinades del nostre país i per tot el que representa com a model pedagògic, model que lluny de desaparèixer (pel tancament i/o conversió d’ER. a EU) hauria de ser model a exportar pels avantatges contrastats i demostrats en pro de la qualitat d’ensenyament.
Un dels motors de l’ER. és la ZER (Zona Escolar Rural) que coordina les escoles amb uns criteris organitzatius i educatius encarats a optimitzar i rendibilitzar al màxim els recursos humans i materials de què disposem.
La ZER, que dóna entitat al Claustre d’Escoles i al Consell Escolar de tota una zona, respectant la identitat de les escoles de cada poble intentant trobar aquest equilibri per una bona entesa.
La ZER augmenta la capacitat de treball dels seus membres al ser un col•lectiu més ampli que el de l’ER., col•lectiu format per tots els mestres tutors de les escoles i els mestres especialistes itinerants.
Dóna entitat al grup de pares i mares de les diferents escoles, amb la possibilitat d’organitzar-se com a AMPA de ZER i així sumar esforços en diferents tasques, sense deixar de banda la alta, eficaç i compromesa participació que ja tenen els pares i mares a la seva ER.”

Bé, tornant al tema de la unitat didàctica, el Martí ens va posar un esquema que havíem de seguir i complimentar amb la informació que teníem, l’esquema era el següent:
1. Títol i justificació de la unitat o projecte
2. Durada i distribució temporal al llarg del cicle
3. Competències bàsiques, àrea principal i altres àrees o àmbits que es treballen.
4. Objectius d’aprenentatge.
5. Continguts.
6. Criteris d’avaluació.
7. Metodologia (estratègies, situacions i activitats d’aprenentatge i d’avaluació)
8. Reflexió sobre la pràctica.

Aquesta ha estat la segona unitat didàctica que realitzo i veig que cada vegada em costa menys tot i què potser si haguéssim tingut més temps la podríem haver realitzat d’una manera més complerta, introduint recursos TIC relacionats amb el tema dels fongs.

Sessió 10: 7-04-2010

Avui a classe hem tractat el tema de la Programació. Abans d’explicar-nos el tema en profunditat, el Martí ens ha explicat on es contextualitzen les programacions en un marc més ampli, el Projecte Educatiu de Centre.
El Projecte Educatiu d’una escola és el marc general que recull tot el que es treballa a l’escola, la metodologia que aquesta utilitza i la seva línia pedagògica i els seus objectius. Va molt lligat a l’ideari de l’escola i es confecciona entre l’equip directiu i el professorat i és aprovat pel Consell Escolar.
“El PEC és el document singular, propi i específic de cada centre que ajuda a establir prioritats, evita divagacions i ajusta la llibertat del docent a la resta dels membres de la col•lectivitat, amb la finalitat d'orientar el centre cap a una determinada direcció i millora d'acord amb un seguit de característiques essencials.
- Estable. Ha de permetre als alumnes seguir el seu procés educatiu amb criteris estables, tot mantenint la coherència educativa. No obstant això, no vol dir que sigui inamovible, s'ha d'anar revisant sobre la base dels canvis que les circumstàncies imposin.
- Unificador del procés educatiu. Marca l'estil docent, dóna coherència al treball que tots i cadascun dels membres de la comunitat educativa realitzen i garanteix la seva necessària coordinació. Tots els altres documents han de mantenir la coherència amb el PEC.”
Desprès de parlar sobre el PEC i entendre el marc on trobem les Programacions el Martí ens ha parlat sobre les unitats didàctiques, les unitat mínima, amb les què treballarem dia a dia en una escola i el què aquestes contenen.
Entre tots hem fet una pluja d’idees sobre el que creiem què ha de contenir una unitat didàctica i els aspectes que hem dit són els següents:
- Tema
- Continguts
- Objectius (generals i específics)
- Competències
- Activitats (amb adaptacions individualitzades si s’escau)
- Temportització
- Organització de l’aula i característiques del grup
- Metodologia
- Recursos
- Avaluació

Desprès hem estat mirant el tipus d’unitat didàctica que planteja el Departament d’Educació i hem vist que era força similar al que nosaltres havíem proposat.
L’activitat m’ha agradat ja que penso que és un tema que hem de conèixer de primera mà, ja que en un futur haurem de fer i utilitzar moltes unitats didàctiques, així que el millor és que ens hi familiaritzem ben aviat.

Sessió 9: 24-03-2010

En aquesta sessió vam treballar el tema dels criteris per la selecció i l’organització dels continguts segons el Currículum i els vam comparar amb els que proposa Davini en un dels seus articles que tenim al dossier de lectures. Segons el Currículum d’Educació Primària els criteris són els següents:
- Aprenentatges clau: seleccionar-los com a principal referent per aconseguir els objectius del procés d’ensenyament establert.
- Priorització: mirar la importància que tenen els continguts.
- Ordenació: començar pels continguts més fàcils fins als més complexos.
- Seqüenciació: establint quins necessiten saber abans que uns altres. Els continguts estan relacionats entre sí, per tant és millor no seqüenciar-los de manera lineal.
- Transferència del coneixement.
- Transdisciplenarietat.
- Integració de coneixements de vàries àrees: posar en relació continguts de diferents àrees per desenvolupar millor l’aprenentatge.
- Problematització: plantejar dubtes i hipòtesis per introduir el tema d’estudi perquè desprès a partir dels continguts puguin resoldre els seus dubtes.

Davini coincideix amb el Currículum en molts dels criteris, però ella també ens diu que hem de tenir en compte els coneixements previs amb els què parteixen els alumnes per tal d’adequar els continguts a les exigències d’aprenentatge i tenir en compte el context en què aquests coneixements es donaran. Per altra banda Davini també menciona l’aspecte del temps que es dedicarà a cada contingut, diu que no és el mateix dedicar un any sencer a uns continguts o fer-los en un temps més reduït.
Penso que va ser una activitat força teòrica però que ens va ajudar a clarificar idees i a entendre com es trien els continguts i de quina manera s’organitzen en el Currículum.

Sessió 8: 22-03-2010

Per a la sessió d’avui en Martí ens havia demanat que portéssim un llibre de text de la nova llei d’Educació per a realitzar un treball. Com que treballo en una acadèmia fent classes de reforç a les tardes li vaig demanar a un dels nens que em deixes un llibre i va ser el que vam utilitzar a classe. Se’ns va demanar que, en petits grups, contestéssim unes preguntes en referència al llibre, com per exemple: com estava estructurat, quines activitats s’hi plantejaven, quins aspectes ens cridaven més l’atenció, com es presentaven les unitats didàctiques... A partir d’aquestes preguntes vam fer un anàlisi del llibre, dels continguts i la seva estructura.
Arrel d’aquest tema i mentre realitzàvem l’activitat el Martí ens va explicar els criteris que seguien les escoles, en general, per a l’elecció dels llibres de text. Primer de tot ens va dir que els llibres d’una mateixa editorial es mantenien durant 4 anys. Desprès ens va comentar que no hi havia cap criteri establert per a la tria, sinó que cada escola escollia els que més li agradaven, i s’ajustava a les seves preferències i prioritats. Ens va dir però que hi havia escoles que escollien segons l’editorial que els hi fes una millor oferta o que els hi regalés alguna cosa, com per exemple ordinadors, per haver-los escollir. Penso que la tria d’una editorial o d’una altra s’ha de basar totalment en criteris pedagògics, en trobar l’editorial amb els llibres més ajustats a les característiques de l’escola i la seva línia pedagògica. Pensant primer de tot en que és una de les eines bàsiques que han d’ajudar a aprendre als nens.
Crec que actualment totes les editorials, si més no la majoria, presenten llibres de text molt complerts i adaptats a les noves tecnologies presentant recursos TIC i que per tant entre tanta oferta de qualitat deu ser difícil escollir.

Sessió 7: 17-03-2010

Pel dia d’avui hi havia convocada una vaga de professors per part del sindicat UGT, CCOO i altres, per protestar sobre la Llei d’Educació actual i el primer que hem fet a classe amb la informació que ens ha proporcionat el Martí, ha estat parlar d’aquesta vaga i contextualitzar-la.
Les peticions que fan els professors són les següents:
- Problemàtica de l’ incompliment de substituir totes les baixes des del primer dia.
- Els contractes d’1/3 de jornada al professorat interí i substitut.
- Modificació del calendari escolar, la setmana de vacances al febrer.
- Decret d’autonomia que planteja una organització jeràrquica en els centres i porta a una difícil participació del professorat i dels pares.
- 25% de reducció del pressupost.
- Menys plantilla de professorat als centres.
- Eliminació dels cursos nocturns de batxillerat per reduir costos.
- Disminució del nombre de nens per aula.
Vam estar comentant a classe que en èpoques de crisi és necessari invertir en educació, en part penso que és una afirmació molt raonable ja que els nens que avui en dia s’estan formant en un futur seran els que tiraran endavant com a motor de la societat i per tant hem d’invertir en ells.
Parlar de la vaga i dels perquès d’aquesta m’ha semblat una idea molt interessant ja que penso que hem d’estar al dia del què passa al voltant de la nostra professió, hem d’estar informats i posicionar-nos.
L’altre part de la classe vam estar realitzant un exercici amb el Currículum que constava de relacionar els objectius de les àrees amb els criteris d’avaluació. M’ha servit per adonar-me que tots dos estan estretament lligats i que alguns criteris d’avaluació es repeteixen en els tres cicles de Primària però que n’hi ha que no, ja que depèn de l’edat i el grau de desenvolupament dels alumnes.

Sessió 6: 10-03-2010

En la sessió d’avui hem seguit parlant del Currículum. En aquest cas ens hem posat per parelles i hem omplert una graella sobre les diferents àrees del Currículum. A mi en concret, m’ha tocat analitzar l’àrea de coneixement del medi natural, social i cultural. Aquí us mostro la graella que hem fet desprès de posar-la en comú amb una altra parella que també havia treballat aquesta àrea.

ÀREA: Coneixement del medi natural, social i cultural

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES

- Competència de conviure i habitar el món.

Implica:

- Conèixer comprendre el context natural, social, cultural i tecnològic on està immers.
- Situar-se en l’espai, orientar-s’hi utilitzant plànols i mapes.

CONTRIBUCIÓ A LES CCBB

1) Competències comunicatives:

- Utilitzar convencions cartogràfiques, matemàtiques i científiques i saber-les interpretar.

2) Competències metodològiques:

- Utilitzar habilitats de planificació de treball.

3) Competències personals:

- Aplicar coneixements i habilitats en contextos familiars i del seu entorn.

BLOCS DE CONTINGUTS

1) L’entorn i la seva conservació (natural)

2) El món dels éssers vius (natural)

3) Les persones i la salut (natural i social)

4) Persones, cultures i societats (social)

5) Canvis i continuïtat en el temps (social)

6) Matèria i energia (natural)

7) Entorn, tecnologia i societat (social)

ALGUNES CONNEXIONS

CICLE INICIAL

- Orientació en l’espai.
- Utilització dels recursos de les TIC.

CICLE MITJÀ

- Realització de mesures.
- Experimentació amb els sons.

CICLE SUPERIOR

- Ús de tècniques de representació gràfica.
- Valoració d’estils de vida saludables.

CONSIDERACIONS PER AL DESENVOLUPAMENT

- Potenciar el coneixement directe de la realitat i privilegiar la identificació d’evidències que confirmin o posin en dubte les idees expressades.

- L’avaluació ha d’estar dirigida fonamentalment a millorar l’aprenentatge de l’alumnat.


Semblava una feina difícil de fer ja que hi havia molta informació, però penso que ha estat una tasca útil i que ens ajuda a familiaritzar-nos amb el Currículum que haurem d’utilitzar sovint en la nostra futura tasca. D’aquesta manera també hem pogut veure com s’estructuren les àrees i els continguts i connexions que tenen entre elles i entre els diferents cicles d’Educació Primària.

Sessió 5: 3-03-2010

Avui he realitzat potser la classe més teòrica des que hem iniciat l’assignatura. Hem conceptualitzat aspectes del currículum i ha sorgit un tema interessant sobre el qual s’ha obert un debat, les aules d’acollida o les aules de benvinguda que s’estan començant a posar en marxa. El debat girava al voltant de si era millor que els alumnes nouvinguts anessin a l’aula d’acollida unes hores a la setmana per anar aprenent la llengua o bé que passessin 2 mesos abans de la seva escolarització en aules de benvinguda juntament amb nens d’altres nacionalitats, on se’ls hi ensenyaria la llengua però no farien immersió en la seva escola fins al cap d’un temps.

Doncs bé, jo tal hi com es va comentar a classe penso que el millor és que directament vagin a l’aula amb els seus companys i que mica en mica es vagi adaptant i aprenent la llengua, evidentment utilitzant el recurs de l’aula d’acollida, i crec que els primers que faran un esforç per ajudar al company nou seran els seus propis companys. Arrel d’aquest debat també va sortir el concepte de matrícula viva que no havia sentit anomenar mai. Es tracta de les matrícules d’alumnes que van arribant al llarg del curs, per tant significa que s’incorporen alumnes nous amb el curs ja iniciat i s’han d’integrar i la manera per fer-ho és utilitzant les aules d’acollida.

Reprenent el tema del currículum vam comentar que aquest s’adapta a les escoles i a les seves circumstàncies, és a dir, que el professorat i l’equip directiu l’adapta com li convé més. El currículum és una guia, un suport que ajuda i a través d’aquest el que s’ha d’aconseguir és que hi hagi una bona coordinació entre tots els cicles i que s’afavoreixi la comunicació i el traspàs d’informació entre els membres de la comunitat educativa.
Per tal que ens quedes una mica més clar el tema del currículum i com aquest es plantejava, el Martí ens va posar un vídeo d'una conferencia del Carles Monereo que vaig trobar molt interessant perquè recull moltes de les coses que s'han de tenir en compte a l'hora de planificar per competències, com avaluar-les, com intentar fer dels nostres alumnes uns aprenents competents i moltes més coses, aquí us deixo l'enllaç:
http://www.youtube.com/watch?v=tbugPz0nMyk

Entre d’altres coses Monereo ens diu que:
- Hem d’aprendre el repte d’ensenyar a ser competents
- Hem de presentar activitats autèntiques
- Els canvis venen de les pràctiques habituals i són les que poden generar nous canvis.
Per a Carles Monereo ensenyar una competència significa donar instruments per pensar, ensenyar a pensar mostrant als nens com ho fem nosaltres, com ens planifiquem i prenen decisions. Per tant els hem d’ensenyar habilitats que els ajudin a ser estratègics i autònoms.

Sessió 4: 1-03-2010

Avui ha estat una classe diferent. Per començar l’hem realitzat a l’aula d’informàtica on se’ns ha plantejat una activitat de recerca sobre la web 2.0 i recursos relacionats amb aquesta, havíem de buscar l’origen del nom, la definició i quines eines ens dona aquesta entre d’altres.
Hem disposat de tota l’estona de classe per realitzar aquesta recerca en petits grups. L’he trobat interessant perquè no sabia que significava el concepte de web 2.0 i desprès de buscar i me’n he adonat que molts dels recursos que utilitzo habitualment són part de la web 2.0, això ha fet que em motives més l’activitat.
Penso que és important que ens familiaritzem amb les TIC ja que serà un dels recursos que haurem d’ensenyar i utilitzar amb els nostres alumnes i què millor que posar-ho en pràctica des de l’inici. Crec que són una font de recursos important i que sovint deixem de banda o no els utilitzem tant com podríem. Crec però que fins ara ningú havia parat atenció a explicar-nos a nosaltres, futurs mestres, com podíem utilitzar aquestes eines de manera eficaç i suggerir-nos noves idees, com per exemple realitzar una carpeta d’aprenentatge mitjançant un blog.

Sessió 3: 24-2-2010

En aquesta sessió el que hem fet ha estat treballar i comentar el text “La investigación del currículum y el arte del profesor” de Lawrence Stenhouse,en petits grups. La tasca a fer era trobar un titular a l’article que englobés el sentit general d’aquest. Dins el petit grup hem discutit sobre el que havíem entès de l’article i el què significava per a cadascú de nosaltres.
Desprès i a nivell de grup gran hem començat un debat que girava al voltant del tema del currículum, sobre si aquest havia de ser la base pel professor. És a dir, si el professor s’havia de cenyir al currículum per preparar les seves classes i metodologia o bé era una guia d’ajuda pel professor. Han sortit divergències d’opinions entre els companys de la classe. Hi ha qui pensa que el professor adapta el currículum segons les seves necessitats i la seva classe i hi ha qui pensa que el currículum l’adapta l’escola seguint el seu ideari. Jo penso que el currículum és la guia que hem de seguir a nivell general per saber totes les competències que han de desenvolupar els nostres alumnes i que per altra banda ens dona indicacions sobre l’avaluació, la metodologia, els recursos, l’horari, la distribució de les àrees... però està clar que cada centre fa els seus horaris i segueix la seva pròpia metodologia, tenint en compte, està clar, el currículum.